CATALUÑA
El PSC, «sorprendido» ante una carta de Chacón que considera «fuera de lugar»
Día 06/05/2013 - 12.30h
La exministra ha publicado hoy una misiva en la que pide a Pere Navarro que se desvincule de «cualquier iniciativa de ruptura con España y se sitúe enfrente de Artur Mas»
El portavoz parlamentario del PSC, Maurici Lucena, ha explicado hoy que su partido está "muy sorprendido" por la carta que la exministra Carme Chacón ha dirigido al líder del PSC, Pere Navarro, sobre la consulta soberanista, una misiva que los socialistas ven "completamente fuera de lugar".
"No ha sido nada agradable desayunárnosla -la carta-. (...) La señora Chacón demasiado a menudo toma decisiones que demuestran que quiere ir a la suya", ha dicho Lucena en declaraciones a Catalunya Ràdio.
Chacón ha publicado hoy una carta en la que pide a Navarro que el PSCse desvincule de "cualquier iniciativa de ruptura con España y se sitúe enfrente de Artur Mas", horas antes de que el PSC acuda a una cumbre sobre el derecho a decidir convocada por el presidente catalán.
La misiva ha provocado no sólo malestar en la dirección del PSC sino también en los sectores más catalanistas del partido que han mostrado su desacuerdo con Chacón a través de las redes sociales.
Así, la exconsellera Marina Geli y la diputada Rocío Martínez-Samperehan recordado que el PSC llevaba el derecho a decidir, es decir, la consulta en su programa electoral de los últimos comicios a la Generalitat.
Geli ha ido más allá y ha subrayado el PSC debe estar en el "Pacto nacional por el derecho a decidir", una reivindicación de los sectores del partido más catalanistas.
El más crítico con Chacón ha sido Jordi del Rio, miembro de la ejecutiva y de la corriente crítica del PSC "Avancem", quien la ha acusado de tener "falta de sensibilidad política" por "utilizar políticamente a los parados" al asegurar en la carta que Mas quiere enfrentar a los desempleados de Cataluña con los de Extremadura.
Del Rio también ha creado una etiqueta de Twitter, "A veces llegan cartas", con la que acompaña sus mensajes críticos con la exministra.
EN VÍDEO
EN IMÁGENES
Noticias relacionadas
Enlaces
Benvolgut Pere,
Vaig saber dies enrere pels mitjans que el President de la
Generalitat ha convocat demà dilluns una cimera sobre el “dret a
decidir”, que seria el preàmbul de la constitució del que ell mateix
denomina Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Poc després, la direcció del PSC va manifestar la seva intenció de
participar en aquesta primera reunió per raons de “cortesia
institucional”.
Amb posterioritat, els mateixos mitjans s’han fet ressò de pressions
anònimes de certs sectors del nostre partit que es mostren
favorables a la participació del PSC en aquest Pacte Nacional pel
Dret a Decidir.
Per aquest motiu he decidit traslladar-te, amb tot el respecte i també
de forma oberta i franca, una posició que, al meu parer, coincideix
amb el sentir de gran part dels socialistes catalans i d’una majoria
dels votants i dels simpatitzants del nostre partit.
Per començar, Artur Mas és un dirigent que ha emprès una
desesperada fugida que no porta enlloc després del seu estrepitós
fracàs com a gestor i com a polític. Veient com els ciutadans li
retiraven la confiança, qualsevol dirigent responsable hagués
rectificat i s’hagués esforçat per tendir ponts dins de la societat
catalana i entre Catalunya i la resta d’Espanya. Molt al contrari,
atabalat pels estralls de la seva mala gestió i pels escàndols de
corrupció que afecten als màxims dirigents del seu partit – que han
arribat a provocar l’embargament de la seva seu-, incapaç inclús de
tirar endavant uns pressupostos a l’alçada del mes de maig, Mas ha
accelerat el seu projecte de ruptura unilateral. Un projecte del que
només poden derivar-se divisions i problemes que s’uniran als que
ja suporten molts catalans.
En aquestes condicions, a molts ens costa d’entendre inclús el
sentit que pugui tenir la presència dels socialistes a la reunió dels
dilluns. He llegit que la nostra assistència es justifica per raons de
cortesia institucional. És una actitud molt generosa envers algú que
trepitja diàriament el respecte a la seva responsabilitat com a President de tots els catalans, a l’utilitzar quantiosos recursos de la Generalitat per difondre a l’exterior el seu projecte partidista així
com les seves ofenses a la resta dels espanyols. I és molt generós
dispensar consideració política a un dirigent que actua d’esquenes a
una legalitat que ell mateix va votar.
Però si a molts ja ens resulta complex entendre la presència dels
socialistes a la reunió de demà, el que resultaria del tot
incomprensible seria la nostra participació a la constitució del Pacte
Nacional pel Dret a Decidir, tal com reclama un determinat sector.
¿Quin hauria de ser el paper dels socialistes en una reunió que
només persegueix el projecte de la ruptura unilateral amb Espanya?
Els promotors de la trobada ja han decidit pels catalans. De fet, ja
han declarat sobirà al Parlament de Catalunya i han creat el Consell
Assessor per a la Transició Nacional. I no es cansen de repetir que
els problemes de Catalunya només tindran solució en el marc de la
independència, fora del marc de convivència actual i d’esquenes al
que estableixen les lleis catalanes, espanyoles i europees que ells
mateixos han votat.
La visió d’Artur Mas sosté que els problemes dels desnonaments,
de les persones dependents, dels treballadors, dels malalts, dels
estudiants catalans, desapareixeran en quant es desentenguin dels
estudiants, dels malalts, dels treballadors, de les persones
dependents i dels desnonats de la resta d’Espanya. El projecte
d’Artur Mas és simple: enfrontar els aturats catalans amb els aturats
andalusos, gallecs, o extremenys. Enfrontar els treballadors i les
classes mitjanes catalanes amb els treballadors i les classes
mitjanes de la resta d’Espanya.
No puc imaginar un projecte més reaccionari ni més oposat als
principis i als valors del socialisme. Si alguna cosa portem com a
socialistes al nostre ADN són la llibertat, la igualtat, la justícia i la
solidaritat, per damunt del nostre lloc de procedència. Si alguna
cosa hem demostrat en aquest darrer terç de segle, és que som
capaços d’assolir avenços per a Catalunya quant la situem en
sintonia i a la vanguarda de la resta d’Espanya. El mateix dia que Artur Mas convocava la seva cimera pel dret a decidir, es feia públic l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a un
gran evasor fiscal, això sí, català. Molts pensem que es tracta de
quelcom més que una casualitat. Artur Mas és un dirigent que en
poc temps ha acreditat dues coses: una acusada incompetència
com a gestor i una enorme indiferència envers els catalans que
pateixen els estralls de la crisi: aturats, afectats per les preferents,
víctimes de la seva política sanitària i educativa, exclosos socials...
En els seus tres anys d’accidentat govern, només ha demostrat una
cosa: la voluntat d’utilitzar el dolor dels catalans per intentar llançarlo contra els seus conciutadans de la resta d’Espanya. I ho ha fet atiant el conflicte; enfrontant identitats i colpint biografies; negant el
pluralisme de la societat catalana i fingint una unanimitat
nacionalista que només existeix als seus discursos.
És cert que vivim temps d’agitació i confusió. Precisament per això,
molts pensem que el paper dels socialistes ha de consistir en
aportar claredat i reduir la confusió.
No podem estar al costat d’Artur Mas. Ni tan sols de costat. Els
socialistes hem d’estar enfront d’Artur Mas i al costat dels
treballadors i de les classes mitjanes catalanes, de tots els catalans
que desitgen una convivència en el pluralisme, de tots els que
pateixen els estralls d’una crisi que no han provocat. I al costat dels
treballadors i les classes mitjanes de tota Espanya per erigir una
alternativa social i institucional.
Som el partit de milers i milers de catalans de tota procedència que
desitgen conviure en una Catalunya diversa dins d’una Espanya
plural. Som el partit que reclama per a Catalunya i la seva cultura
comprensió i respecte, per les mateixes raons que reclama per als
demés respecte i comprensió. Som el partit que propugna una
reforma federal d’Espanya i no la seva ruptura.
Per això, en nom de tants i tants catalans que contemplen amb
preocupació la deriva d’Artur Mas i els seus aliats sobiranistes, et
demano, amb el màxim respecte, que no tinguis en compte les
pressions dels qui, des de dins o des de fora del nostre partit,
busquen incorporar al socialisme a una operació totalment oposada als nostres principis i a la nostra trajectòria. I et demano, en aquesta mateixa línia, que el PSC es desvinculi oberta i rotundament de
qualsevol iniciativa de ruptura amb Espanya i, en concret, de
l’anomenat Pacte Nacional pel Dret a Decidir.
Amb afecte,
Carme Chacón
5 de maig de 2013
No hay comentarios:
Publicar un comentario